Premsa

El gest de la pianista és tant elegant com l’instrument i les melodies qui se’n desprenen. La màgia del piano que canta sota els gestos precisos i sabents d’Ester Pineda encisen tout l’auditori que no vol  sortir del seu somni.  »La música comença on s’acaba el poder de les paraules» deia Wagner. Ester Pineda i el seu pianisme semblen la perfecte il·lustració d’aquesta citació. Simplement un moment de total bellesa.

 

Vosges Matin

(…) “Tot i que, a excepció d’Alicia de Larrocha, es veuen pocs pianistes espanyols als escenaris internacionals, existeix una bona escola, propera a la francesa, que ha donat grans virtuosos, entre els quals avui podem citar, Maria Luisa Cantos, Ester Pineda, Joaquin Achúcarro i Josep Colom, entre altres.”

 

Piano 10 – Numéro hors série de La Lettre du Musicien

(…) “Té caràcter i sensibilitat. I un so untuós, que és el dels grans pianistes. Les Noches en los Jardines de España que cantà de Falla no valien, aquella vetllada, la nit als bells jardins d’Ephrussi de Rotschild enriquida pels sons del piano d’Ester.”

 

André Pereygne – Nice Matin

(…) “Turina és un músic que hauriem de conèixer millor: la proximitat d’Albéniz i de Falla l’ha relegat injustament a l’ombra. L’enregistrament de Clara Bonaldi i d’Ester Pineda repara aquesta injustícia. Las obres son atractives i la interpretació, sense concessions, correspon al caràcter que requereix de la música de cambra. L’equilibri entre els instruments, primordial, ens aporta, junt amb el plaer de la descoberta, la satisfacció que dona el treball realitzat per aquestes dues intèrprets que no cerquen brillar pel seu propi compte, sinó servir, i servir com cal, la música de Turina

 

Jean ROY – Le Monde de la Musique

…) “Ester Pineda des de les primeres notes, sap fer-se seu un públic captivat per la finesa de la interpretació i pel seu domini pianístic.”

 

Jean Liscot – Le Dauphiné

(…)“Ester Pineda es revela com una pianista amb possibilitats davant d’un repertori gens fàcil, que requereix no tan sols una tècnica suficient sinó una disposició anímica molt especial. Així, per exemple, afronta amb dolçor la brevetat, la concentració expressiva de les Cançons i Danses de Frederic Mompou i no perd el sentit constructiu en aquesta mirada envers la natura, i mès enllá, que és la lisztiana Vall d’Obermann.”

 

Julio Andrade Malde – Scherzo Magazine